|
 

Història

Els primers pobladors

Les troballes arqueològiques que revelen el poblament del terme en èpoques prehistòriques són escasses i, pràcticament, es redueixen a les restes de ceràmica de la cova de l'Endal, a la muntanya de Sant Sadurní. Aquestes peces, procedents bàsicament del neolític, s'exposen al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. En recents excavacions al Castell de Gallifa han aflorat unes muralles ibèriques datades del S. VIII a.C., que indiquen una ocupació estable del territori en un turó que just sobrepassa els 600 metres d'altitud.

L'evolució demogràfica

El poble de Gallifa s'assenta en una vall drenada per la riera del mateix nom. Les edificacions s'agrupen en tres nuclis o barris i hom creu que aquesta distribució és la mateixa que tenia a l'Edat Mitjana. Des del s. XIV, que es comptabilitzen 22 focs o llars, el creixement demogràfic és insignificant en els segles següents (1716: 183 habitants), fins que en el cens de 1860 s'arriba al màxim poblament, amb 68 famílies i 342 habitants. Des d'aquesta data el descens poblacional és progressiu fins el 1985, que s'assoleix el mínim històric: 79 habitants.

Darrera actualització 04.06.2012 | 12:40