Mare de Déu del Grau
Església del segle XIII d'una nau de planta rectangular i capçada per un àbsis semicircular.
Ermita documentada el 1227, erigida a mig camí de Sant Sebastià de Montmajor. Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absís s'havia separat de la nau.
Església d'una nau de planta rectangular i capçada per un àbsis semicircular. La coberta de la nau és de canó generada per un arc de mig punt (bastida el S. XIX) i s'il·lumina amb dues finestres de doble esqueixada. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i té una petita finestra d'una sola esqueixada. La porta d'entrada s'obre al mur de migdia i està formada per arc de mig punt. L'aparell dels murs és fet amb pedres de paredar de mides diverses desbastades per la part visible, la pedra de la porta presenta un treball més acurat. A l'exterior i sobre la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya. No té ornamentació esculturada, però si una línia incisa sobre la rejuntada de les pedres, molt comú en aquell temps. Els contraforts visibles a les façanes de migdia i de ponent es varen afegir per contrarestar l'empenta de la volta. Artísticament evidencia elements romànics de la mateixa època de la Capella del Castell i de l'Església Parroquial de Gallifa. És un edifici romànic, de nau i absis, amb contraforts al mur de migdia i del nord ja que s'obria i amenaçava amb la Originàriament pertanyia a la Casa Comtal de Barcelona. L'any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l'any 1357 passà a Ramon de Centelles. Durant els segles XV-XVI, els Gassius (successors) en mantenien el domini. Al llarg dels segles XVII i XVIII va passar als Talladella. El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents, com a sufragània de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. L'any 1985, a causa del seu estat ruïnós fou enderrocat l'edifici de planta rectangular situat entre la capella i la torre de planta semicircular. ruïna. Té el portal a migdia i un campanar d'espadanya.